Breu biografia:

Domènec Fita i Molat, nascut a Girona el 10 d’agost de 1927 i mort el 9 de novembre de 2020, també a Girona, ha realitzat una munió d’obres d’especialitats i conceptes diversos, teixides al llarg dels anys i que abracen diferents àmbits i modalitats: abstracte, rostre, autoretrat, nu, ceràmica, art integrat, tema religiós, vitralls, Girona, dibuix, pintura, escultura, fauna, ambientacions, blocs i quaderns, aspectes pedagògics, escrits, abstracte, cartells i obra gràfica. Tot plegat s’ha materialitzat en un conjunt d’exposicions individuals (més de 100), exposicions col·lectives (400 i escaig) i obres fetes per encàrrec (gairebé unes 400, també). És membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985, i se li ha atorgat la Medalla d’Or de la Diputació de Girona (1991) i la Creu de Sant Jordi (2006).

Com a resultat de tot aquest treball, i amb l’ànim de potenciar-lo i difondre’l, el dia 1 d’agost del 2000 es constituí la Fundació Fita, amb unes 12.000 obres de Fita fitxades i registrades, dividides en els dinou àmbits esmentats anteriorment.

Fita es defineix en quatre conceptes: ser útil, servir, llibertat i creativitat. Aquests són els impulsos que mouen la seva obra.

Enllaç a l’article de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat

En relació a la seva obra, Fita diu:

“La meva obra es pot distribuir en 19 apartats: art abstracte, art integrat, art religiós, autoretrat, blocs, cartells, ceràmica, dibuix, escrits, escultura, fauna, Girona, medi i art, nu, obra gràfica, pedagogia, pintura, rostre i vitralls. Un d’aquests apartats és l’art integrat, que ha conduit bona part de la meva tasca, perquè art integrat vol dir estudiar una obra per a un lloc determinat i una finalitat determinada, per la qual s’ha de buscar el punt de vista, l’espai ambiental, els materials i les expressions més adequades, a més dels diferents referents històrics.

Aquest hàbit d’estudiar cada obra segons aquesta sèrie de condicionants (client, espai, tema, oficis i tècniques relacionades, industrials, projectes i proves) la converteix en un procés llarg i de molts biaixos o direccions diferents. I això, lluny de semblar feina en va és un enriquiment molt valuós que a mi m’ha dotat de grans mitjans tècnics per a expressar-me, apart del fet que cada obra pot ser un tema de plantejament particular o d’estudi d’una sèrie determinada, per a després entrar en d’altres diferents. I aquesta llibertat d’actuació porta a trobar, per exemple, durant l’any 1991/92 20 variacions diferents dins de la meva obra, el 2000 35 variacions de sèries diferents, 33 l’any 2001 i 44 l’any 2002 (aquests són els anys en què he tingut cura de recollir-ho i donar-ne testimoni en diferents publicacions).

Això vol dir que en la meva tasca artística s’hi poden assenyalar dos aspectes que per a mi són primordials: els 19 apartats en què es pot conceptualitzar la meva obra i els canvis o expressions diferents que es produeixen al llarg de l’any. Crec que aquesta especificitat és de gran interès perquè és la manera com enfoco l’art, la meva forma de treballar i el concepte que en tinc.”

Domènec Fita