del 12 de juny al 31 de juliol de 2008.
a la seu de la Fundació Fita.
Aquesta exposició és fruit d’haver pogut disposar d’uns fulls de pasta de paper que feia molt temps que guardava, i ara fa uns mesos vaig creure que era arribat el moment de posar-los en joc. Ja tenia unes plantilles en planxa inoxidable d’un vitrall fet en vidres de colors, i a partir d’aquí calia posar la pasta de paper en remull i, mitjançant el tòrcul, empremtar les plantilles als fulls, deixant-hi un relleu marcat. D’aquí en va sortir la sèrie Grofat, de 20 obres.
I semblantment vaig fer amb les 38 de la sèrie Grofat. En aquest cas, es tractava d’uns peces en ínox de formes vegetals tallades amb l’acer, a les que s’hi afegien unes planxes aixafades, pots de coca-cola, plantilles de plàstic, filferros, etc., i tot aquest material variable es composava damunt del tòrcul i s’empremtava en la pasta de paper.
Les dues sèries produïen relleus en el paper. A voltes, els fulls de pasta de paper suportaven una pressió extrema, fins al punt d’estripar la pasta o de produir-hi uns esquinçats, pel drama de forçar la màquina i la matèria. En aquesta tasca vaig poder comptar amb l’ajuda d’en Pere Romagós, un amic amb qui portem molts anys fent col·laboracions.
Calia deixar que els fulls de pasta de paper s’assequessin per a després entrar en una segona fase, que consistia a valorar aquests relleus de diferents expressions mitjançant un esprai negre aplicat al ras per a aconseguir la captació del relleu.
En cada obra s’hi poden apreciar diferències, començant pels mateixos fulls de pasta de paper: uns són més blancs i gruixuts que d’altres, amb textures gravades; d’altres tiren a un to més groguenc, etc; alguns papers foren remullats i ratllats amb un punxó, malmenant (és un dir…) la seva superfície. Posteriorment, l’esprai negre ja en captaria aquestes rugositats.
Aquestes obres tant poden ser pintures com gravats, relleus o dibuixos. A mi em plauen, i són un estadi més del transcurs de la meva tasca.
Domènec Fita
