Aquestes obres de 50×70 cm, fetes sobre paper de qualitat de les cases Guarro i Fabriano, sorgeixen d’unes altres que vaig fer el 1975 i que consistien en arrugar el paper i aprofitar-ne les arrugues per a refregar-hi el pinzell amb pintura negra per tal de valorar-ne el relleu. Però en el cas que ara ens ocupa la tasca ha consistit en agafar el paper i aixafar-lo amb una maça de fusta, per a posar-lo posteriorment dins del safareig, sota l’aigua, i procurar-ne masegar la fibra per tal que els doblecs proporcionin una absorció diferent del que donaria el conjunt de la matèria. A més a més, això fa que el paper tingui un relleu que el distingeix.

A partir d’aquí tenim la superfície per on començar i entrar ja en una altra fase. Així doncs, agafem pintura negra i la refreguem pel damunt; amb l’esponja fem que la pintura es concentri més i més en els sécs per a ressaltar-ne les traces. Hem de tenir present que aquesta acció fa que la pintura negra passi al darrera del paper de manera que, en molts dels casos, té tant de valor el davant com el revers. Després ho ruixem tot amb aigua acolorida i pintura, i aquest ruixat pot fer que a l’obra li calgui algun complement o alguna sostracció en algun punt, o bé que calgui empremtar-la en un paper verge, i així tenim dues obres diferents.

I és interessant deixar que sobre el paper arrugat les pintures d’aigua i la pintura grassa campin al seu aire, fent que el relleu del paper en faci una distribució lliure provocada per l’atzar.

En altres obres fetes amb aquestes superposicions de pintura s’hi pot tirar també esprai rasant per a valorar el relleu del paper. De fet, la sensibilitat personal juga un paper fonamental en cadascun dels passos, reconeixent que els regals que em brinda l’atzar són aprofitats i celebrats, i de ben segur que molts dels espectadors en participaran.

– Catàleg en pdf