Paral·lelament a la proposta de Clara Oliveras i Roser Bover “Esquerda del temps” es podrà veure una selecció d’obres de Domènec Fita, que daten d’entre els anys 1975 al 1999, a la sala petita de la Fundació Fita. Sota el títol de ‘Força i gest’, tornen a sortir a la llum quadres de l’artista que representen una denúncia social i política. S’hi troben peces que fan referència a l’especulació urbanística a Catalunya, a l’Estatut de Sau de 1979 i, també, un conjunt de pintures sobre la guerra dels Balcans. Colpit per aquella guerra, Fita va representar sobre la tela rostres turmentats a partir de tècniques mixtes. I ara, vint anys després, els fluxos migratoris causats per les guerres han posat novament en evidència que la resposta dels estats europeus no està a l’altura. Amb Kim Bover com a curador de les obres, les dues mostres es complementen. Tant el muntatge ‘Esquerda del temps’ com l’exposició ‘Força i gest’, ens interpel·len sobre aquelles persones i comunitats que ahir i avui, tot i alçar la veu, ningú les escolta.

L’any 1999 Fita va quedar colpit per les conseqüències de la guerra dels Balcans.

En la sèrie DOLOR va deixar constància plàstica de l’esquinçament que pateixen les persones davant la barbàrie humana que l’artista denunciava en la seva obra.

Vint anys més tard, els fluxos migratoris causats per les guerres han posat novament en evidència que la resposta del món pretesament civilitzat no està a l’alçada que caldria esperar. Domina la hipocresia i el menyspreu més absolut pels drets dels oprimits.

El dolor expressat en l’obra de Fita, complementat per la denúncia de la manca de llibertats i el malbaratament del territori, encaixa perfectament amb el dolor que reflecteixen les obres de Clara Oliveras i Roser Bover, que ens interpel·len sobre aquelles persones i comunitats que, tot i alçar la veu, ningú els escolta.